Introduction
Encara fa menys de 100 anys, moltes dones del poble baixaven aquí a rentar la roba, igual com ho feien al safareig de Can Blanxó, que també forma part d’aquest itinerari. Els safareigs eren espais públics fonamentals en la vida quotidiana dels pobles. A més de la seva funció pràctica —rentar la roba a mà amb aigua neta i sabó casolà, sovint fet amb cendra o greix—, tenien un important paper social.
Eren punts de trobada on les dones compartien notícies, consells, xafarderies i experiències. En una època en què la feina domèstica era feixuga i sovint solitària, el safareig esdevenia un lloc de comunitat i relació. Avui, aquests espais ens recorden una manera de viure que ha canviat radicalment en poques dècades, però que forma part essencial de la nostra memòria col·lectiva.