Introduction
Som gairebé dalt el torrent de Can Bogunyà. El bosc clarament dominant en aquest vessant, i en pràcticament tota la ruta, és l’alzinar muntanyenc en terreny silici, de clima mediterrani muntanyenc subhumit. Som a tocar el límit sud del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac , a la Serralada Prelitoral.
Són boscos d’alzines (Quercus ilex) densos i ombrívols, sovint amb el sotabosc dominat pel bruc boal (Erica arborea) o arbori, que ressaltarà durant la florida primaveral. L’estrat herbaci és més ric que el de l’alzinar de terra baixa, però en aquest cas, molts vessants han estat intensament netejats presentant un sotabosc pràcticament inexistent. La falzia negra és una de les falgueres que podem veure (foto)
En molts casos ha estat un alzinar explotat per obtenir llenya o fer carbó. Això provoca, com segur que ja heu vist, alzines baixes amb diversos troncs de mida similar.
Segons el vessant i com més allunyats estiguem dels torrents, aquest bosc és de tipus mixt perquè apareixen exemplars de pi blanc. Alguns molts grans com veureu tot seguit.