Introduction
El poblat ibèric de Puiggraciós, situat en un mirador natural entre Bigues i Riells, Figaró-Montmany i l’Ametlla del Vallès, va ser un important assentament del poble laietà entre els segles III i I aC. El seu emplaçament estratègic, amb àmplies vistes sobre la vall del Congost i la plana del Vallès, permetia controlar les rutes comercials entre la costa i l’interior. Les excavacions han posat al descobert una muralla, estructures defensives i una porta d'accés, així com una petita edificació de pedra seca al cim del turó.
Les troballes arqueològiques —com ceràmica, monedes iberoromanes, claus de ferro i molins de mà— ens parlen d'una comunitat activa en l’agricultura, el comerç i la transició cap a l’època romana. El jaciment continua sent objecte d’estudi i excavació, oferint una finestra privilegiada a la vida quotidiana dels ibers i a la romanització progressiva del territori.