Description
L'eixample de Malgrat de Mar és la zona d'expansió urbana que s'ha desenvolupat en les darreres dècades per fer front al creixement demogràfic i a la creixent demanda turística. A diferència del nucli històric, que conserva carrers estrets i un ambient de poble tradicional, l'eixample es caracteritza per un traçat en quadrícula, amb avingudes àmplies i mançanes ben definides que afavoreixen una millor circulació i una organització més funcional de l'espai.
En aquest sector modern s'observen edificis contemporanis amb traços mediterranis, amb façanes que maximitzen la llum natural i amplis balcons que aporten calidesa a la zona. A més, la planificació urbana ha permès la creació de petites places, zones verdes i espais d'oci. Destaquen:
Torre de la Vídua de Can Sala. Casa senyorial d'estil modernista construïda a principi del segle XX. És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana habilitada com a terrassa transitable. El frontis està definit per una torre i un cos d'un nivell d'alçat adossat a l'altre extrem, al qual s'accedeix a través d'unes escales d'obra. Cal destacar-ne l’ordre compositiu i els elements ornamentals. Actualment és l’Arxiu Municipal de Malgrat.
Torre de l'Esquena. Casa senyorial d'estil eclèctic construïda a finals del segle XIX, per l'arquitecte Juli M. Fossas, qui va ser autor de diversos edificis modernistes de Barcelona. És un edifici aïllat de planta irregular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana habilitada com a terrassa transitable. La façana mostra un conjunt d'elements ornamentals de caràcter acadèmic. A la part posterior en sobresurt una torre de planta poligonal de tres nivells d'alçat i la coberta cònica amb trencadís.
Escoles Montserrat. Obra de l'arquitecte Juli Maria Fossas i Martínez, autor de diverses cases modernistes a Barcelona. És un edifici d'estil noucentista construït durant la primera meitat del segle XX. Està format per diversos volums superposats, disposats simètricament al voltant de tres pavellons longitudinals. Presenta un sol nivell d'alçat, excepte el pavelló central que té dos nivells, i tenen la coberta a dos vessants. La part superior del frontis està definida per un escut de pedra de Malgrat on consten escrites les branques del coneixement: RELIGION, CIENCIAS, LETRAS i ARTES. Als pavellons hi ha esgrafiats plafons rectangulars esgrafiats amb les virtuts cardinals: PRUDENCIA, JUSTICIA, FORTALEZA i TEMPLANZA.
Parc de Can Campassol. Espai verd que albergà una casa colonial on Zenòbia Camprubí, dona del Premi Nobel de Literatura Juan Ramón Jiménez, passà alguns estius dels primers anys de la seva vida. Zenòbia hi té una estàtua dedicada. Actualment, el parc acull una gran zona de jocs per als més menuts, un espai de psicomotricitat per a la gent gran i el Casal de Jubilats, i és escenari de multitud de concerts, actuacions a l’aire lliure i altres activitats.
