Introduction
D’origen medieval, l’indret conegut com el Mas Santmiquel de Sant Llorenç és l’assentament habitat més antic de l’actual nucli de població de Guardiola de Berguedà.
A mitjans del segle XVI es té notícia que el mas estava derruït i l’abat del Monestir de Sant Llorenç prop Bagà otorgava un nou establiment per tal de reconstruir-lo i explotar-ne les terres. Més tard, al segle XVII, el seu propietari hi estableix un hostal i el lloc es coneixerà com els Hostalets de Santmiquel.
A partir del segle XVIII, aquest indret es convertirà en un important nucli industrial amb la construcció d’una farga de ferro per part d’una societat liderada per la família Elies, vinculada a la indústria ripollesa. La Farga de Sant Llorenç prop Bagà fou de les més importants del sud del Pirineu i fabricava ferro d’una excel·lent qualitat.
Al segle XIX, després dels Elies, la Farga passa a mans dels Mas, una família berguedana que en tingué la propietat fins a mitjans de segle i que també regentava la Farga de l’Espà al terme de Saldes.
Després de tres generacions, els Mas s’arruïnaren i la Farga de Sant Llorenç passarà a ser propietat de l’administrador de finques Rafael Maneja i més tard, quan la farga ja no funciona, dels seus hereus fins a principis del segle XX.
A l’iniciar-se el segle XX, la propietat de la Farga de Sant Llorenç fou adquirida per Ramon Boixader Cabanas de Cal Guardiola i, amb ell, la finca començarà a canviar dràsticament, transformant els seus terrenys en sòl habitable i convertint-se en bona part del nou nucli urbà de Guardiola de Berguedà, juntament amb el barri de l’Hostal Nou de Brocà.
