Introduction
Observeu al costat del camí uns petits arbres, es tracta de llorers. El llorer era considerat símbol de victòria pels romans. Es creia que no podia ser tocat pels llamps i, segons la tradició, l’emperador Tiberi sempre tenia a mà una corona de llorer que es col·locava quan sentia un tro.
Més enllà del seu ús habitual a la cuina, el llorer també s’ha emprat en medicina popular. Les seves fulles s’han fet servir com a tònic estomacal, per afavorir la digestió i fins i tot per estimular la menstruació, macerant-ne els fruits juntament amb els del ginebró en vi. L’essència del llorer s’ha recomanat per alleujar el reumatisme, i dels seus fruits se n’extreu un llard que, en veterinària, s’utilitza per combatre els paràsits.