Description
A l’ombra de la serra de Sant Mamet, i fent de guaita del pas que duu de la vall de la Noguera Pallaresa a la coma de Meià, sobresurt una torre per damunt de la silueta del poble de Figuerola de Meià. És la resta d’una antiga fortalesa medieval de la qual es té notícia des de l’any 1040 gràcies al pagament d’un delme fet al monestir de Santa Maria de Meià.
Els orígens d’aquesta fortificació ens són desconeguts, com altres fortaleses del territori. El que sí que se sap amb certesa és que al segle XI ja era propietat de la nissaga dels Meià i que uns dos-cents anys després, al XIII, va esdevenir possessió del Priorat de Santa Maria de Meià, un fet cabdal per entendre per què el castell no es va incorporar als dominis de la terra del marquesat de Camarasa, com en el cas del castell de Fontllonga. Una font escrita de mitjan segle XVII assenyala que restava en peus encara una torre alta i quadrada, que, a més, era habitable, i en una finestra també s’hi pot veure una data gravada en pedra: “1826”.
La torre, que ha arribat als nostres dies, conserva una alçària d’uns 13 metres dividits en quatre pisos. No ha estat restaurada, i popularment se la coneix com la “Torre de la Inquisició”. La planta baixa està avui esbotzada i es conserven restes d’un paller i un trull. Presenta una porta rectangular amb llinda i nombrosos detalls decoratius i arquitectònics, com ara restes d’un escut del bisbat d’Urgell, trossos de paviment en algun pis, diversos grafismes, part d’una escala adossada, espitlleres, carreus de diverses mides, etc. En tot cas, no és recomanable accedir a l’interior per raons de seguretat.
La vila conserva l’entramat d’origen medieval, amb carrers estrets i alguns de coberts. Destaca un portal, que és el que permet actualment accedir al carrer Major. L’església, dedicada a santa Eulàlia, d’origen medieval, va ser parroquial fins al segle XVI, moment en què es va transformar en vicaria de la parròquia de Fontllonga.
Al cens de 1900 hi constaven 154 habitants. Avui no arriben a la desena. Les causes del despoblament han estat la fil·loxera, la davallada de la ramaderia i la manca de vies de comunicació a conseqüència de la destrucció de camins per dur a terme la construcció de l’embassament de Camarasa. Els veïns van emigrar a poblacions properes, i també a Barcelona, França i l’Argentina.
