Introduction
La formació que ens envolta: arbusts baixos de no més d'1 m d'alçada, terrenys solells i eixuts, pedregosos i calcaris, amb elevat nombre de plantes aromàtiques, és la brolla (fofo 2).
Aquí on som, el romaní és el més abundant i potser el més alt. Va acompanyat de l'argelaga (80 cm, florida en groc, sembla no tenir fulles); de les botges d'uns 40 cm amb fulletes petites en verticils i delicada floració blanca; la farigola o la bonica jonça, entre moltes d'altres. Superant el metre trobem el garric (una mena d'alzineta petita i molt punxant) que, quan és dominant, forma una garriga. També a començaments de primavera podríem trobar orquídies del grup de les abelleres (foto 1).
Els roures poden ser una variant del roure d'ambients més frescos. En aquest cas parlem del roure valencià, que teles fulles més punxegudes i sense pilositat al revers. També acostuma a tenir moltes més gal·les.
És una formació vegetal d'elevat valor, no només per la flora, sinó també per la fauna. Les abelles són les més beneficiades d'aquesta gran diversitat de plantes mel·líferes, però n'hi ha més. El grup dels rèptils i les serps són els altres.
