Introduction
La vegetació predominant que correspondria a aquesta zona i altitud, seria l’alzinar muntanyenc (que veurem més endavant), però les inversions tèrmiques que es produeixen a la plana osonenca provoquen una alteració en alçada de la distribució vegetal, afavorint el creixement del roure martinenc amb boix, a la mateixa cota o per sota dels aliznars.
La creació de conreus a la plana, ha desplaçat la massa forestal cap als vessants i els cims dels turons testimoni, la roureda de roure martinenc (Quercus pubescens) és la comunitat forestal més estesa a la Plana de Vic.
Aquí on som ara, més endavant al turonet de Palau i puntualment a d'altres llocs propers a recs i torrents, tenim la sort de gaudir de grans exemplars. (foto). Al seu voltant, a més d'alzines, la humitat afavoreix el creixement de l'auró blanc, l'arç blanc, el tortellà, falgueres aquilines, herba fetgera, vinques i heures pel terra. El bestiar, amb els seus excrenebnts nitrifica el sòl i fa que altres plantes com les ortigues s'escampin per les clarianes.
A la fusta morta dels troncs els picots garser i fan el niu (foto). Normalment es tracta de boscos mixtes força degradats i no gaire madurs, són de vital importància per la conservació d’una rica fauna. Destaquem com a curiositat la importància per espècies de rats penats d’aquest espai com ara el nòctul petit (Nyctalus leisleri), el ratpenat orellut septentrional (Plecotus auritus/foto) i el ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros).