Introduction
Les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris) ocupen una part important dels boscos d'Osona. Aquí en tenim una bona mostra. Aquest pi, anomenat roig pel color vermellós de la seva escorça, fa unes pinyes força petites si les comparem amb les pinyes de pins més mediterranis com el pi blanc o el pi pinyoner. El tronc pot assolir els 35 metres d'alçada i és molt recte, ja que té un creixement monopòdic, que vol dir que només creix per l'extrem superior.
Una de les curiositats més destacables d'aquesta espècie és la seva àmplia distribució. A Catalunya no és pas l'arbre més comú, però el trobem sovint en zones de muntanya o d'interior una mica elevats, buscant zones més aviat fredes. Segur que heu vist arbres morts! El canvi climàtic i la processionària afecten greument aquests boscos provocant un nombre de baixes considerables.
Aquest vessant s'ha talat. El bosc és més clar i el nombre de pins és inferior, afavorint altres peus com les alzines i els roures. El pi roig fa una de les millors fustes de casa nostra perquè el seu creixement monopòdic fa que sigui molt fàcil de treballar. El fet que s'aprofitin aquests boscos no fa menys interessant la biodiversitat que puguem trobar en aquest paisatge, sempre que es faci de manera sostenible.
Les diferents actuacions de la gestió forestal responen a objectius establerts per millorar la biodiversitat i l’estructura de la forest sempre pensant que hi ha d’haver un rendiment econòmic per la gent del territori.