Introduction
Com passa amb la roureda, la inversió tèrmica de la Plana de Vic provoca una alteració en el gradient natural de la vegetació. Les alzines que haurien d'estar a cotes més baixes que els roures, en aquest cas, es troben a cotes altes. El seu desenvolupament varia segons l'orientació de la muntanya o la humitat del terreny.
Aquí dalt, el terreny és més solell, sec i drenant, format per gresos i lutites. A vessants costeruts, marges de camps, talussos o vora torrents, allà on les terres no es conreen, l'alzinar continua present amb més o menys evidència segons la pressió a què ha estat sotmès. Penseu que aquest bosc ha patit l'acció de l'home ja sigui per carbonejar, per fusta, per aconseguir pastures o per afavorir altres explotacions forestals de creixement més ràpid com les pinedes.
A la nostra dreta hi ha la Noguera. Aquest mas de dimensions mitjanes documentat del 1365, està situat a la meitat sud de l'altiplà on també es troba el Portell (que no veurem), un altiplà ocupat per camps i separat de la plana de Vic i de l'altiplà de Sant Julià Sassorba (d'on venim) per forts desnivells ocupats per bosc en la major part. (aquí hem trobat les pinasses).