Introduction
El bosc que envolta el Turó del Castell, en aquest vessant té moltes similituds al bosc original que ocupava la Serralada Litoral. Es tracta de l'alzinar que va ser fortament explotat per obtenir carbó, llenya i arrabassat per fer possible el conreu de la vinya.
Posteriorment en abandonar la vinya els pins pinyoners i pi blanc van guanyar terreny. Els incendis afavoreixen les pinedes tot i que en aquest vessant no n'hi ha. Les pinedes de pi pinyoner són sensibles a la sequera provocada pel canvi climàtic. En aquest sentit, les alzines, amb arrels més fondes, estan més ben adaptades.
Amb el temps, s'ha anat desenvolupant una espessor d'arbusts (brucs, aladerns, arboços ...) on les alzines i alguns roures als racons més frescals, han trobat refugi per créixer. En aquestes condicions els pins ja no tenen res a fer perquè necessiten llum que arribi fins a terra per poder desenvolupar-se. Només un incendi podria revertir la situació en favor de la pineda.
Vora el camí si passeu a finals de primavera o inici d’estiu, podreu veure l’herba de Sant Joan en plena floració. Es fa abundantment a marges de camins i camps. (foto)
Rep aquest nom perquè tradicionalment es collia la nit de Sant Joan per preparar l’oli de cop, un oli vermellós fet de la maceració a sol i serena de les flors. Aquest oli, com el seu nom indica, és bo per als cops, ja que té propietats antiinflamatòries. Voleu saber per què l’oli de cop queda vermell si les flors són grogues? Agafeu una flor i fregueu-la fort amb dos dits. De quin color teniu la mà?
També coneguda com a pericó o hipèric, la podeu trobar assecada en càpsules o infusions indicades per tractar els símptomes de l’angoixa.