Introduction
Sabies que:
- El molí era un punt de trobada. Mentre esperaven el seu torn, els pagesos intercanviaven notícies, comentaven les collites o feien tractes. El moliner sovint era una de les persones més ben informades de la contrada.
- Cada cereal demanava un ajust diferent. El blat, l'ordi o el sègol no es molien igual. El moliner regulava la separació entre les dues moles segons el tipus de gra i la farina que es volia obtenir.
- Les moles s'havien d'afilar periòdicament. Amb l'ús, la superfície perdia eficàcia. El moliner havia d'aixecar la mola superior i repicar-ne els solcs amb eines especials, una feina delicada que requeria molta experiència.
Una planta força present per aquí és el càdec:
(Juniperus oxycedrus ) és un arbre d'aspecte arbustiu. Les fulles són dures i en forma d'agulla punxant. A la part de sobre (anvers) de les seves fulles té dues línies blanques mentre que el ginebró (juniperus comunis) només en té una.
Els fruits semblen unes boletes de color rogenc quan són madurs. Els fruits del càdec s'han utilitzat com els del ginebre en la medicina popular: diürètics, estimulants del ronyó, digestius, carminatius (gasos intestinals), cistitis i afeccions urinàries, reumatisme, gota, infeccions respiratòries, entre d'altres.
També se n'extreu l'oli de càdec de la destil·lació dels troncs i arrels gruixudes. Aquesta mena de suc xaropós i reïnós s'usava per curar les llagues, afeccions cutànies i inflamacions articulars, tant en persones com en animals.
