Introduction
Sabies que:
- La pedra no es tallava gairebé mai. Un bon marger triava cada pedra per la seva forma natural i sabia on encaixaria millor. Deien que la pedra "ja tenia el seu lloc"; només calia saber-lo trobar.
- Treballaven gairebé sempre a peu d'obra. Les parets es construïen amb la pedra extreta del mateix terreny, de manera que, mentre es netejava un camp per fer-lo conreable, també s'obtenia el material per aixecar els marges.
- L'ofici s'aprenia amb els ulls. No existien plànols ni manuals. Els aprenents observaven durant anys els mestres fins a dominar l'equilibri, l'encaix i la inclinació de cada pedra.
- Cada marge havia de "respirar". En no utilitzar morter, els petits espais entre les pedres permetien el drenatge de l'aigua de pluja. Aquesta flexibilitat era una de les claus de la seva durabilitat.
- La primera filada era decisiva. Els margers dedicaven molt de temps a col·locar les pedres de fonament. Si la base era sòlida, la resta del mur podia mantenir-se dempeus durant dècades o fins i tot segles.
La planta de sotabosc que més abunda per aquí és el romaní:
La gran majoria de les seves propietats farmacològiques estan relacionades amb l'activitat de l'oli essencial. S'ha demostrat de forma activa que és un bactericida potent, antiviral i també antioxidant. També ha estat demostrat el seu ús en el tractament de l'alopècia.
