Introduction
Pujant per les escales de l’Àngelus, al nord del Figaró, el visitant es troba amb dues cases que destaquen per la seva magnitud: Can Gallart i Can Mestre.
A mesura que pugem i arribem al capdamunt de les escales, però, els dos edificis adquireixen unes dimensions molt més mesurades. És un efecte provocat pel desnivell del terreny.
En el cas de Can Gallart, la façana principal dona l’aparença d’una casa de planta baixa i golfes, amb una torre de coberta a dos vessants que sobresurt lleugerament per damunt del cos principal.
Si observem l’edifici pel costat de ponent, en canvi, veurem que s’enlaira fins a tres pisos i les golfes. Aquesta diferència configura un dinàmic joc de volums, resultat de la planta de l’edifici, que té forma de creu.
Can Gallart va ser construïda en una època anterior i reformada l’any 1908 per Manuel Joaquim Raspall, en el que va ser el seu projecte a la vila.
La casa també és coneguda com «l’Ave Maria», pel medalló circular de ceràmica que trobem a la façana. El medalló emmarca l’escena de la Mare de Déu i el Nen, i just a sota hi apareix la inscripció que dona nom a la casa.
Aquest medalló és l’element protagonista d’un programa decoratiu molt homogeni i marcadament modernista. La decoració es completa amb frisos de ceràmica, formats per rajoles de dos tons de blau, que destaquen sobre el fons blanc dels murs.
A aquests elements s’hi sumen les teules vidrades blaves que formen la coberta de la casa.
També és especialment remarcable el treball de ferro forjat. El podem observar a la baraneta ornamental que corona la torre, a les reixes de les finestres arran de carrer i, molt especialment, al fanal que il·lumina la porta principal de la casa.