Introduction
Davant nostre tenim l'església de Santa Maria, la parròquia de Santa Pau, que tanca la plaça Major per llevant amb un campanar coronat de merlets.
La història comença fora del poble. Fins al segle XV, la parròquia de la vall era Santa Maria dels Arcs, per on passarem al final de la ruta. El 1391, el baró Hug de Santa Pau va deixar en testament la voluntat de bastir una església nova dins el recinte emmurallat. Els terratrèmols del 1427 i el 1428 van malmetre els Arcs i van precipitar el trasllat: sembla que cap al 1430 la parròquia ja era aquí.
Les obres, però, es van allargar. Segons Patrimoni Garrotxa, l'edifici que veiem és sobretot del segle XVI, d'un gòtic auster, i algunes claus de volta indiquen que no es va acabar fins al XVII. Té una sola nau, amb quatre capelles laterals i voltes d'aresta. Els escuts de les claus, amb tres faixes, són dels Oms, la família que va heretar la baronia. La capella del Roser és del 1594, i la de Sant Isidre, del 1634.
Amb la planta quadrada i les cantonades de carreus alternats, el campanar fa pensar en una torre de defensa; l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic el data cap al 1400. La portalada és neogòtica, del 1929. A dins hi ha una pica baptismal de vuit cares amb la data MDCXII (1612) i, segons l'Inventari, una imatge de la Mare de Déu que prové dels Arcs.
