Introduction
Som a Santa Maria de Finestres, el punt més alt de la ruta: un petit santuari a 880 m d'altitud, al capdamunt d'una carena rocosa de la serra.
El 15 d'octubre de 947, el bisbe Gotmar de Girona en va consagrar l'església, que els documents situen al castell de Finestres: Sancta Maria in castro quod dicitur Fenestras. Abans del 1097 ja depenia del monestir de Sant Esteve de Banyoles, que en va fer un priorat benedictí; no es va extingir fins al 1835-1836. Des del segle XIV, però, l'únic monjo era el prior, i ni tan sols hi vivia.
Els terratrèmols del 1428 van malmetre greument l'església, i el 1440 encara no s'havia refet. De l'obra original en queden la volta i, potser, l'absis semicircular. Si ens hi fixem, en alguns trams dels murs encara es veu l'aparell en espiga, l'opus spicatum.
Aquí al costat hi havia l'antic poble de Finestres. Més amunt, a 960 m, hi ha les ruïnes del castell, que era menut però molt difícil de prendre. Durant la tercera guerra carlina, Alfons Carles, germà del pretendent Carles VII, va pujar fins a l'ermita de Finestres per trobar-se amb el cabdill Savalls. Cada any s'hi fa un aplec. Des d'aquí tornarem pel mateix camí fins a l'oratori.
