Introduction
D’una banda, riu amunt, hi ha la resclosa de Canet, d'orígens medievals, però la seva obra actual és, sobretot, del segle XVI, amb algunes reformes posteriors. La resclosa, de paret molt inclinada, és feta de rierencs units amb morter de calç i té una longitud propera als 250 metres. El bramador, d’obra de pedra i morter, desvia part del cabal per mitjà de dos ulls al rec, mentre que un tercer ull retorna l’aigua al curs del Ter. A sobre, es conserva parcialment la casa de comportes original, amb la part superior, sostre inclòs, refeta modernament. El conjunt de construccions de la resclosa són un bon testimoni d’obres hidràuliques del segle XVI i donen al paratge un valor considerable, al qual cal sumar-hi un entorn remarcable gràcies sobretot al pas del Ter i a la reserva natural de l’Illa de Canet.
D’altra banda, la resclosa d’Ullà, la que tenim a davant, deu el seu aspecte actual a una construcció de la segona meitat del segle XVII, feta bastir per Joan de Sarriera, comte de Solterra, llinatge que tenia el dret d’explotació de les aigües d’aquesta zona des del segle XV. Derivava aigua cap als molins torroellencs de Dalt, del Mig i de Baix. L’any 1817 fou reformada per Josep Maria de Sarriera, que construí el bramador que avui encara es conserva. La resclosa, feta de pedres lligades amb morter de calç, està formada per un mur de contenció de 275 metres de llarg. El rec surt a l’esquerra, on el bramador desvia l’aigua cap al rec del Molí per mitjà de dues obertures. El bramador és una edificació de petites dimensions, i damunt de la porta hi trobem una inscripció commemorativa de la seva construcció, el 1817. En diversos punts de la resclosa s’hi veuen també altres escuts dels comtes de Solterra.