Introduction
Allà on el bosc no es va tallar, per fer feixes de conreu, encara es conserva el bosc autòcton de roure.
Els arbres han estat aprofitats tant per fer per llenya com carbó. El roure majoritari és el martinenc (Quecus pubescents) amb fulles lobulades fins a 12 cm de llarg, si bé, també es troben exemplars aïllats de roure de fulla gran, fins a 20 cm de llarg (Quercus petraea) de clima més atlàntic a les obagues i racons frescals. Sovint aquestes dues espècies s'hibriden i trobem roures amb fulla més gran que el martinenc, però sense arribar a ser el veritable "petraea". Aquest últim té un port i tronc més esvelt i recte que no pas el roure martinenc.
És el bosc típic de la muntanya mitjana fins als 1200-1600 m. Al llindar superior, als solells, de manera natural es pot trobar el pi roig i als obacs, els avets i faigs. Aquí a la Vall Fosca no hi ha ni avets ni faigs, però sí pi roig.
Aquest bosc s'alterna amb clapes d'altres arbres caducifolis com els trèmols (Populus tremula) amb el Tossal de la Collada Gran al darrere, 2141 m (foto) , i d'altres aïllats, com aurons i moixeres.