Introduction
Des del punt on ens trobem, a les altures d’aquesta breu carena que tanca per aquesta banda la plana del Penedès, podem veure ara, a l’esquerra de la nostra marxa, una extensa vista de les valls i carenes que formen aquesta sector de la serralada litoral, amb les valls de la zona d’Olivella i els primers lloms del massís del Garraf presidint l’estampa. A l’horitzó, una breu línia de mar tanca la panoràmica. Fixeu-vos amb la diferència evident entre el paisatge d’una banda i l’altra de la carena. D’on venim, predominen els conreus, principalment la vinya; cap al sud, les bosquines i la garriga ho entapissen tot. Està clar que allà on el terreny, amb un relleu més rebregat, no ho ha posat fàcil, l’agricultura s’ha anat esvaint. Totes aquestes valls i els seus ecosistemes mediterranis són connectors biològics entre tres espais naturals protegits, el Parc del Garraf, Muntanyes de d’Ordal, Olèrdola i el Foix, aglutinant una gran superfície de més de 25.000 ha, conformant la ZEC (Zona Especial de Conservació) de les Serres Litorals Centrals. El municipi d’Avinyonet del Penedès en té una extensió de més de 1.000 ha incloses. En general, són zones de garrigues, brolles, bosquines i petits cingles ideals per a la nidificació de l’àliga cuabarrada, d’especial seguiment a causa del seu cert perill d’extinció. De mida entre 150 i 180 cm d’envergadura, és marró per sobre i blanca per sota, amb estries al pit i una banda fosca a l’extrem de la cua. Els joves son de tons vermellosos per sobre i marró clar per sota. Resta a casa nostra tot l’any i els membres de la parella es mantenen fidels al llarg dels anys repetint sovint a la mateixa zona de cria. Posen 1 o 2 ous entre el gener i el febrer. Els joves es dispersen per trobar nous territoris. Menja conills, llangardaixos, perdius, coloms..., que busca fent vols d’exploració o aturada des un punt d’observació.