Llorers

Acabem de passar una petita contrucció, si mirem pel forat de la porta veurem que es tracta d'un pou. Estem ara en una zona més ombrívola i humida, afavorida pel petit torrent en el qual ens trobem. A la part més propera al torrent trobem diversos exemplars de llorer i alguns exemplars de roure entre les alzines. El llorer era el símbol de la victoria pels romans. Aquests creien que el llorer no podia ser tocat pels rajos i es diu que Tiberio Cesar tenia sempre a mà una corona de llorer que utilitzava al sentir un petit tro. És molt conegut el seu ús a la cuina, però és emprat també en medecina com a tònic estomacal, per facilitar la digestió i per provocar la regla, macerant els seus fruits i els del ginebró en vi. La seva essència s´ha recomanat per combatre el reumatisme, i dels seus fruits s´obté un llard emprat en veterinària per combatre els paràsits. Si parem l’oïda podrem sentir els ocells que hi habiten: el raspinell, el reietó, la merla i el gaig, entre d´altres