Introduction
Baixant ja per retornar al pla de la l’Ase Mort i Collformic, al passar just per on comença el vessant nord del serrat de Puig Ventós, podem veure com treu el nas el bosc format per peus de faig (Fagus sylvatica), anomenat la fageda de la Cortada. Aquesta espècie d’arbre necessita un cert grau d’humitat i ombra. És per això que el trobem en aquesta obaga molt diferenciada de la resta de vessants d’aquest indret. A l’hivern, trobarem els faigs ben pelats, ja que són de fulla caduca, i, a l’estiu, les seves capçades faran penombra permanent al sotabosc, conservant així millor una certa humitat que facin més còmode l’estació de la canícula. És un bosc típic de l’estatge muntà, tot i que també poden arribar arrelar si es donen certes condicions a cotes més baixes, com és el cas de la famosa fageda d’en Jordà de la Garrotxa. Diuen que al Montseny estan en regressió, ja que l’augment global de la temperatura i la irregularitat de les pluges en minven les seves condicions potencials.
Si us fixeu bé, en algun tronc d'arbres vells, potser hi podreu veure el forat del niu d'algun picot, això si no sentiu abans els seus tocs rítmics mentre piquen al tronc fent el forat durant la primavera. En aquests boscos també hi viu la becada cercant cucs entre les fulles i als forats dels troncs el liró gris.