Al bell mig de Gallecs

Flag

La mirada naturalista de Gallecs

Sortim de l’aparcament de l’àrea de Lleure de Can Mainou direcció nord fins a creuar el torrent de Caganell. Aquest punt de torrent és menys freqüentat i es troba associat a una taca de bosc. La imatge feréstec, és més semblant al que podia ser abans que la pressió de l’agricultura i la gent no el convertís en el fil estret de la part baixa. Hi trobem a més de plàtans altres arbres que fan bosc de ribera com freixes de fulla petita, àlbers i oms, que fan del torrent un lloc ombrívol i fresc a l’estiu. 

Passarem per la part baixa del bosc de Can Veire, en anar pujant, veurem com els roures i les alzines van deixant lloc als pins.  Domina el pi blanc i trobem exemplars aïllats de pi pinyer. 

Tot seguit, en mig de camps de cereals, passem pel costat de Can Jaume Magre, creuem el torrent dels Diablons i comença el segon i últim tram de pujada fins el punt de repòs i mirador del Torrent dels Oms. Aquí,  primer trobarem el plafó que ens explica com la repoblació forestal transforma el paisatge i amb el temps es passa de la situació actual a un bosc d’alzinar. Abans de seguir però, cal baixar fins la bassa on veurem el tall geològic que , amb l’ajut d’un altre plafó, ens il•lustra vers quins materials formen el sòl i subsòl de gallecs. Trobem bancs per gaudir de vistes i poder descansar.

En arribar a la pista que va a la Torre Malla, nosaltres girem cap avall, direcció Can Salvi. De nou al torrent de Caganell, proposem una parada als aiguamolls de Can Salvi per sentir la primavera a les zones humides on amb sort, podem veure el blauet, ànecs collverds i sentir l’esquerp picot verd o l’oriol. També podrem sorprendre alguna tortuga de rierol damunt una vora o damunt d’una pedra prenent el sol.(no confondre amb la tortuga californiana que tenen els nens a casa com a mascota, espècie invasora que malmet les poblacions autòctones)

Per sobre els aiguamolls, ens aturarem a dos punts dins la plataneda. Un per conèixer la fauna del bosc de ribera i l’altre per saber la singularitat de la plantandeda.  Acabarem a la plaça de l’Església de Gallecs.