Introduction
Vistos els arbres i les herbes principals de la riera de Gualba, ja només queda fer una mirada a les espècies d'arbustos que creixen en aquest hàbitat tan especial.
Un dels més característics és l'avellaner, un arbust de mida gran, que de fet podríem dubtar si dir-li arbre, amb molts troncs prims que surten d'una mateixa base. Aquesta espècie és famosa per les avellanes que ens proporciona, però les d'aquests avellaners salvatges no esperem que estiguin tan bones com les que podríem comprar al mercat. Un ús curiós més enllà de l'avellana, es treu dels seus troncs, ja que són molt utilitzats per fer-ne bastons.
El sanguinyol (foto) és un altre arbust caducifoli que creix bé en aquestes contrades fresques i humides. A la tardor el seu intens color vermell posa en evidència el seu nom. Aquest modest arbust ha servit de molt a la humanitat, encara que sembli una broma. I és que a la prehistòria moltes fletxes eren fetes de sanguinyol! Avui en dia ja no en necessitem per caçar, però les branques joves són molt flexibles i serveixen per cistelleria.