Introduction
El cim dels Munts, a 1.057 m, és el més alt del Lluçanès. Des d’aquí la panoràmica, doncs, és extensa i vivificant. Estem situats entre les grans valls del Ter i del Llobregat i podem veure, de nord-oest a nord-est la serralada pirinenca, entre el Cadí i el Canigó, així com les primeres muntanyes del Ripollès, com Montgrony i serra Cavallera. A mesura que anem virant cap a llevant i migdia, la plana de Vic, el Collsacabra, les Guilleries i el Montseny. Al sud i sud-oest, Sant Llorenç del Munt i Montserrat. I cap a l’oest, Rasos de Peguera, serra d’Ensija i el Pedraforca.
D’altra banda hi tenim el santuari, molt popular a tota la contrada del Lluçanès, edificat segons es diu perquè un pastor hi va trobar la imatge de la Mare de Déu a una penya pròxima. L’edifici actual és aixecat al 1695, tot i que es té constància de edificacions anteriors almenys des del segle XII. Al seu interior, si tenim la sort de poder-hi entrar, hi podrem veure el retaule major neoclàssic, i la imatge, una talla romànica que podria ser del segle XIII, molt restaurada.
Per Dilluns de Pasqua s’hi celebra un concorregut aplec.
Segons la llegenda local, els infants de Sant Boi de Lluçanès no vénen de París, sinó de les petites coves pròximes al santuari dels Munts, lloc on han nascut tots els santboiencs.