Introduction
Atureu-vos una estona i escolteu. Si caminem, sembla que no hi ha res, però només cal parar l’orella una estona i començarem a sentir sons d’ocells. Segons si la raconada on som és més ombrívola o menys, podem trobar ocells diferents, però de manera general, els més freqüents són les mallerengues. Ocells petits i bellugadissos i de colors vius, que no paren d’anar de branca en branca i que sovint els sentirem abans de veure’ls. Un altre ocell que podrem veure pujar i voltar els troncs dels arbres, és el raspinell. Aquest, de color bru, amb un bec llarg i corbar cerca insectes entre els plecs de l’escorça del suro. El rossinyol bord, no el veurem però el sentirem cantar la mar de bé cap al tard. El pit-roig, el veurem caminant per terra i sense por se’ns aproparà. Els tudons i els gaigs són els ocells més grossos que podrem veure. El gamarús el sentirem de nit amb el so típic dels mussols. L’astor, rapinyaire forestal, ni el sentirem ni el veurem, però segur que hi és.