Introduction
Som a sota mateix del turó de Cèllecs, a la capçalera del torrent de la Margarida. Segur que noteu el canvi d'humitat. El seu recer i els ambients de torrentera on ens trobem, afavoreixen que el bosc original d'alzinar vagi recuperant el seu espai, juntament amb esquitxos de roures i alguns aurons. Aquí, la boscúria és més aviat mixta, formada per pins blancs i pinyers, amb abundància de joves alzines, capaces de créixer a l'ombra dels pins. Aquesta circumstància denota que l'alzina, perseverant, està recuperant a poc a poc el seu territori.
La formació mixta fa que trobem molts brucs arboris (foto) que, tot i no formar part dels alzinars, són la transició entre la pineda i aquest, com també ho són els aladerns i arboços (que podem veure pel costat del camí). Aquest arbust, el bruc arbori, és un indicador del terreny àcid on ens trobem.
L'arboç, molt conegut sobretot per l'abundància del seu fruit, les cireretes d'arboç o de pastor, que maduren amb el seu vermell intens a finals de tardor i principis d'hivern. És un fruit esfèric i rugós, que passa del verd a l'ataronjat i, finalment, al vermell intens. Per dins és carnós i groguenc. Tot i que és comestible, cal menjar-ne amb moderació, ja que en certes quantitats poden provocar mareig i mal de cap per la certa quantitat d'etanol que contenen.