Introduction
Sobre aquests terrenys altiplans, rocosos, secs i de sòls prims dels serrals, la vegetació que hi creix de manera natural és l'alzinar continental: l'alzinar de carrasca, contraposat a l'alzinar humit del litoral. Els raconets més humits i frescals s'esquitxen de roures.
Moltes alzines són de rebrot i per això les veieu amb diversos troncs. A part dels incendis, una altra causa dels rebrots era l'aprofitament que se'n feia, tallant el tronc principal per forçar el rebrot, i posteriorment anar tallant els diferents ulls per fer-ne carbó.
Sobre les codines (zones rocoses) veureu brolles de romaní, timó i llistó.
L'alzinar o la roureda eren tallats per aconseguir zones de pastura i també s'hi plantava pi roig o rajolet i pinassa per millorar l'aprofitament fustaner del bosc.
Si un ocell és fàcil de veure, aquest és el tudó o colom de bosc (foto). Quan els espantem marxen de les alzines fent un batec fort d'ales que en picar entre elles, ens pot espantar. Els hi agraden molt les glans, i se'ls mengen sencers.