Pou de glaç de Mas Riera

Entre els segles XVI i XIX Europa va patir un període climàtic més fred del normal (anomenada la petita era glaciar), que va ocasionar que les temperatures mitjanes baixessin. Les glaçades fortes i freqüents van permetre desenvolupar el comerç del glaç. El gel es formava acumulant aigua en basses poc fondes, i es tallava en forma de barres (els pans) per ser transportat i emmagatzemat a dins els pous de glaç. Un cop al pou, el glaç es conservava sense problemes gràcies a la disposició de capes aïllants formades amb brancada arbustiva (el boll), que folrava l’interior i que n’afavoria l’aïllament i conservació, inclús en els mesos més càlids.