Introduction
Fixeu-vos com només en girar i variar l'orientació ja canvia la vegetació. Allà on hi ha més escalfor i el terreny és més sec, torna a aparèixer el bosc caducifoli dominant d'aquesta muntanya mitjana: la roureda
L'arbre predominant és el roure martinenc, que ha estat explotat de molt antic per l'aprofitament de fusta primer i per aconseguir espais de pastura després. Més tard aquestes pastures es van abandonar i replantar amb pi roig per millorar el rendiment forestal.
Aquesta roureda primigènia va acompanyada d'altres espècies, sempre en menor nombre, com els aurons (aquí podem veure auró blanc i blada), o algun til·ler. Els aurons són responsables dels bonics colors de tardor del bosc. El blanc té la fulla més lobulada que la blanda i les dues llavors alades fan un angle de 180º, mentre que a la blada és menor. Al nord d'Europa es fa un xarop de la saba dels aurons.
Aquí on som hi ha arbusts com el boix, el ginebre (foto) i el roser silvestre. El fruit del ginebró es diu gàlbul, de bonic color blau que, quan és madur, passa a negre. S'utilitzen per a fer salses i per adobar carn, i, a través de la maceració i posterior destil·laci, se'n fa la ginebra.