Introduction
Som dalt del conjunt de serres que separen les conques de la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana. La serra de Sant Gervàs, amb el punt alt de la Pala del Teller, aproximadament 1.887 m (aviat la veurem a la nostra dreta); i la serra de Lleràs, amb el puig de Lleràs, de 1.688 m (ara hi anirem).
Trobem roques calcàries amb intercalacions de margues (Sant Gervàs) i, per sobre, conglomerats de tipus montserratí: puig de Lleràs ("pui", en la pronúncia local) i tot el que veiem al nostre davant conegut com les Picorres. Cal destacar les curioses formes d'aquests conglomerats: agulles, espases i alhora balmes i coves. La causa és doble: l'aigua provoca l'erosió superficial i, paral·lelament, la dissolució de la matriu (ciment calcari) que enganxa els còdols. A sota nostre, davant, es troba el poble de Serradell. Allà hi ha la cova Cuberes que amb més de 7 km de recorregut és de les més llargues del món excavada en conglomerats.
No és d'estranyar, doncs, que els camins estiguin plens de còdols que ens fan tan difícil caminar. El camí que marxa enrere, direcció nord, va a Erinyà i Serradell.