017

És una masia que ha sofert diferents ampliacions, les restes més antigues que es conserven són de l’època medieval. A la zona nord predomina l’estil renaixentista, molt influït pel gust popular. Una biga de la planta baixa és un antic caragol d’una gran premsa d’oli, actualment desapareguda. La zona sud és molt moderna, d’estil romàntic del segle XIX. Dins la masia es conserven pintures ornamentals en fresc. De la capella de Santa Teresa, a tocar, en destaca el paviment ceràmic del presbiteri d’estil valencià de cap a 1700. A la part exterior hi ha una pedra amb inscripció de 1727. Això també succeeix a la masia on en una porta es pot llegir la data de 1722. Recentment ha estat inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.