018

En un poble eminentment agrícola, com fou Altafulla a principis del segle XX i anteriors, hi havia un seguit de construccions relacionades amb l’explotació agropecuària. Les barraques de vinya com aquesta, construïdes amb pedra en sec a partir d’un perímetre circular, s’aixequen disposant les pedres sense desbastar en filades fins a esdevenir circulars. Després són cobertes amb pedres planes les unes sobre les altres fins a aconseguir una falsa cúpula. Al damunt s’hi sol posar pedruscall i terra. Ofereixen sopluig als treballadors en les hores més assolellades i en dies de pluja i per guardar els ormeigs. A Altafulla se n’han comptabilitzat unes 41. A l’entorn de moltes d’aquestes barraques, on anteriorment hi havia camps ara el bosc mediterrani ocupa el seu lloc. En les darreres dècades els pins blancs han anat ocupant terres, on els cultius de secà són un record de temps passats. Ara només en queden els marges, les barraques i alguns garrofers i oliveres. En aquestes terres la natura hi fa créixer pins de capçada irregular que permet l’entrada de llum al sòl i el sotabosc és abundant. És el cas de la mata o llentiscle (Pistacea lentiscus), l’aladern (Rhamnus alaternus) i l’arçot (Rhamnus lycioides). I de port més baix trobem el romaní (Rosmarinus officinalis), el bruc d’hivern (Erica multiflora) i l’estepa blanca (Cistis albidus).