Introduction
Al davant tenim dos exemplars de pi roig, un encara viu i un altre ja mort, envaïts per l'heura. En contra del que es creu, l'heura no és un paràsit, ja que les arrels fixadores no penetren dins dels teixits vius de l'arbre. El saber popular diu que les heures poden arribar a ofegar els arbres sobre els quals viuen, però no perquè sigui un paràsit, si no més aviat perquè li fan competència per la llum, l'aigua i els nutrients. Es tracta d'una liana que s'arrapa fortament als troncs, roques o murs sobre on creix. Si ens hi fixem, podrem veure que té dos tipus diferenciats de fulles, les de les branques estèrils a la part enfiladissa i enganxada al tronc, amb forma palmejada i amb lòbuls, i les dels brots fèrtils, són erectes i amb forma ovada a la romboïdal. És en aquests últims que podrem veure la floració.