Descripción
En l’indret de l’actual temple, hi hauria hagut vida eremítica a la petita balma que es troba a la roca que sustenta l’església (segles VI-VII).
En el segle IX, s’hi bastí el monestir fundat pel comte Guifré. Les set tombes antropomorfes excavades a la roca que hi ha a l’entorn de l’església i la capelleta excavada al roc de Sant Joan segurament tenen alguna relació amb aquest monestir.
Al segle XI, es va suprimir el monestir i Sant Joan quedà com a simple parròquia. Llavors es va aixecar una església romànica, de la qual ens n’ha quedat l’absis amb decoració llombarda.
El temple va ser ampliat al segle XIV i especialment en el XVIII; l’any 1784 es va fer l’última modificació, donant-li la fisonomia que té avui.