Descripción
El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (creat per la Llei 21/1983, de 28 d'octubre, de protecció dels aiguamolls de l'Empordà) fou declarat zona protegida després d'una intensa i llarga campanya de defensa iniciada el 1976, destinada a evitar que la zona fos urbanitzada.
El Parc en si mateix, el constitueixen tres zones principals:
La reserva dels Estanys: Amb grans extensions de canyissars, balques i prats inundables.
La reserva de Llaunes: Amb llacunes litorals, prats salobres i dunes.
La reserva de l'illa de Caramany: Situada enmig del Fluvià i on nidifiquen gran quantitat d'aus.
La flora d'aquest espai protegit es troba majoritàriament associada a zones semiinundables o inundades i en aquest sentit cal remarcar la presència de plantes típiques d'aquests ambients, com les salicòrnies (Athrocnemum, de sòls marins), el borró (Ammophila arenaria), a les sorres situades a primera línia de mar i el lliri groc (Iris pseudacorus).
Finalment, no cal deixar de banda la nodrida representació de fauna que es pot trobar a la zona, i és obligat fer èmfasi en la presència de la llúdriga (Lutra lutra) i la cigonya (Ciconia ciconia), unes espècies que foren reintroduïdes amb èxit fa ja alguns anys, i l'espinós (Gasterosteus aculeatus) i el fartet (Aphanius iberus), dos peixos molt característics d'aquestes aigües i endèmics de la zona. Dins els aguaits podreu veure les daines pasturant entre els canyissos.