Descripción
El castell d’Escornalbou, actualment declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, possiblement té el seu origen en l’època islàmica, tot i que Eduard Toda el feia romà. El nom és una derivació del llatí Cornu Bovis (el corn del bou).
La part més antiga de l'edifici correspon al 1153, període al qual pertany l'església romànica de Sant Miquel, que juntament amb el claustre i la sala capitular formen el conjunt més interessant de l'edifici. La construcció està feta en un terreny de gresos calcaris, aquesta roca vermellosa que trobem tant en el terra com en les pedres que formen part de la construcció.
Al segle XII Alfons I fa la donació del terreny perquè es construeixi un monestir i la fortificació agustiniana. El 1580 passa a l'ordre dels franciscans fins a la desamortització de 1835. El castell fou comprat a inicis del segle XX per Eduard Toda, que en va iniciar la seva reconstrucció després de l’abandonament causat per la desamortització del 1835. Eduard Toda seguí unes directrius més aviat capricioses, totalment diferents de les proposades per l'arquitecte Puig i Cadafalch. Va enderrocar algunes construccions, s'inventà torres d'un exòtic aire medieval i convertí el claustre, que trobà desmuntat, en mirador cap a la plana del Camp de Tarragona.