Carbonera

Per la carena, el lloc més inaccessible del massís, trobem aquestes places carboneres. Si grateu, veureu quina terra més fosca i si ho feu amb una eina, potser encara trobaríeu trossets de carbó de fa més de cent anys. Era quan s’aprofitava el bosc. Allà on els conreus no arribaven per la dificultat del seu establiment, encara hi havia clapes de bosc. Bosc on es treia carbó i llenya per cremar. Les alzines, avui desaparegudes, es tallaven de soca, per obtenir nous brots de mida adient per fer-ne carbó. Els carbonaires, eren experts en aquesta tasca. Alternadament es tallaven aquests troncs i es feien piles a les places carboneres. Aquestes piles, es tapaven amb terra i es feien cremar de mantera controlada fins que la fusta es convertia en carbó. Després, pels camins de bast, els animals eren els encarregats de baixar aquest producte a la plana.