Introducción
Les primeres mostres d’olivera que s’han trobat a l’Empordà daten del final de l’Edat del Bronze. Però el cultiu de l’olivera i la producció d’oli s’atribueixen als grecs, que van arribar per mar el segle VI a.C. Més tard els romans van mantenir els conreus i els monjos benedictins els van consolidar, fins arribar a la situació actual.
El cultiu d’olivera es concentra en terrenys de sòls pobres a cavall entre la mar Mediterrània i els Pirineus, amb un clima que combina hiverns suaus, estius no massa calorosos i la inevitable tramuntana, tot plegat confereix, de per sí, una característica diferencial clara a l'oli Empordanès.
La varietat majoritàriament conreada es l'argudell, que conjuntament amb la corivell i la verdal (Llei de Cadaqués) són varietats que únicament es conreen a les comarques de l'Empordà. Les varietats Argudell i Corivell es caracteritzen per un delicat equilibri entre dolç i amarg.
Els arbres de varietat argudell tenen una perfecta adaptació a l’entorn, ja que es caracteritzen per tenir un brancatge poc frondós, amb poques ramificacions i d'aquesta manera, no obstaculitza el pas de la tramuntana a través de la seva copa.