Volver

Tora blava

Route POI
Flora
Ficha

Introducción

Veiem com els matollars cada cop més esclarissats estan formats per neret i ginebró.  

A les parts més humides, entre els ginebrons veureu una planta amb les fulles dividides i una espiga de boniques flors blaves (juliol i agost). És la tora blava (foto), acònit blau, matallops blau, escanyallops, herba tora o herba verinosa. ATENCIÓ: tota la planta és MOLT TÒXICA, especialment els rizomes (arrels) i les llavors. En cas d'ingesta d'alguna part de la planta la mort pot sobrevenir al cap d'una o dues hores després, com a conseqüència de les arrítmies o per paràlisi respiratòria causada, a vegades, per un edema pulmonar. El pronòstic és molt greu. La tora blava ja era coneguda a l'Àsia fa més de 2.000 anys, on s'havia utilitzat com a verí per a les fletxes i com a agent homicida. A Europa s'havia utilitzat en execucions a l'edat mitjana.

Surt als prats pasturats i humits formant clapes que el bestiar no es menja. L'aconitina és el principi actiu i té propietats medicinals que només els experts poden emprar en conèixer exactament el contingut d'aquest element.

L'arbust dominant, el ginebró, és la varietat nana (50 cm) dels ginebres que coneixem a la muntanya mitjana (1-5 m) i creix als prats subalpins. És aquesta mata baixa punxant amb fulles aciculars amb una ratlla clara. Els fruits astringents s'utilitzen per adobar carn o bé secs per a fer salses. Per eliminar els ginebrons que envaeixen les pastures n'hi ha prou amb cremar-los, ja que no rebroten. 

Imágenes