Introducción
Encara que no ho sembli, les plantes s'adapten a viure a molts medis diferents. La sorra de les dunes n'és un.
La majoria d'elles són plantes amb fulles crasses que acumulen aigua per compensar la salinitat de l'aigua de mar; tenen un sistema d'arrels molt desenvolupat en comparació amb la part visible; colors clars i sovint amb pèls blanquinosos per reflectir la llum solar.
No totes tenen la mateixa preferència a l'hora de créixer. Unes ho fan a la part frontal de la duna, altres a la cresta i d'altres a la part posterior o rereduna.
El jull de platja ho fa al davant; el borró, és una gramínia com el jull però més ufanosa, ho fa a la cresta de duna. Tot un seguit de plantes poden acompanyar al jull o al borró, tant davant com a dalt la duna: trobem el lliri de mar (foto), el rave de mar, la lleterassa de sorral i el panical marí (abundants on som ara, pel camí que puja), la corretjola o calistègia, etc
A la rereduna, on el sol és més estabilitzat, encara podem trobar totes aquestes que hem dit però amb d'altres més abundants com els joncs, la bufalaga, l'escabiosa, la bonica ensopeguera de la família dels limoniums, o la poc abundant estaquis marítima.
Recordeu: Els millors llocs per veure-les és quan travessem els cordons dunars per accedir a la platja pels camins encordonats.