Ficha

Introducción

Tot aquest sector de la Baga de Carboners i la Badaina, fins que tornem a baixa, límit entre el pi roig i el pi negre, és un bon hàbitat per dos ocells emblemàtics dels boscos d'alta muntanya: el Gall fer (Tetrao urogallus) i el Picot negre (Dryocopus martius). No oblidem també el Mussol Pirinenc, entre d'altres.

Tots són espècies protegides. El Gall fer és molt sensible a la presència humana i la modificació de l'hàbitat. Necessita boscos subalpins madurs, més densos a l'hivern i més esclarissats en època de zel i cria on s'afavoreix trobada d'individus, les parades nupcials i la posterior cria dels pollets.
Els mascles són grans i de bonics colors (foto) i les femelles són més petites i marronoses per confondre's i amagar-se entre la vegetació. Poden viure fins a 10 anys. Són difícils de veure però si teniu sort els podeu sentir en època de zel (àudio 1)

El Picot negre (foto) el sentireu a distància pel seu cant (àudio 2) i també quan pica a la fusta fent una mena de tamborineig. També necessita arbres madurs i fer el forat i cambra de cria i alhora cerca aliment a les parts de fusta podrida. Cucs i larves d'insectes que tenen la seva fase immadura a dins la fusta.
La cambra de cria sovint provoca un punt de debilitat a l'arbre que, si hi ha fortes ventades, pot ser un punt de fractura. La femella és com el mascle però la clapa vermella de sobre el cap només la presenta a la part posterior.

foto: By Alastair Rae 

Imágenes