Introducción
Hem baixat fins a la riba de la Tordera, on hi trobem plantacions de plataners i pollancres, acompanyats d’heura enfiladissa i d’un sotabosc d’esbarzers i falguera aquilina. Allà on la plantació desapareix trobem la vegetaciió natural formada per verns i gatells, i una mica més separats, els àlbers i els oms esquitxats d’algun lledoners.
Als espais oberts de la llera i prats inundables hi creix la ginesta, els esbarzers, els canyars resultat de la degradació de l'espai. També trobarem les boniques nyàmeres o pataques (foto). La pataca és una planta de fins a 1,5 metres d'alçada, amb fulles de disposició oposada i capítols florals semblants als del gira-sol, però de mida més petita. Es conreava temps enrere pel seu tubercle però ja s'ha deixa't. És una invasora d'aquests ambients humits. També coneguda com tupinambo, topinambur o carxofa de Jerusalem, és un tubercle originalment conreat pels indis d’Amèrica del Nord que va arribar a París el 1613. D’allà se’n va difondre el cultiu a tot Europa, on va alimentar milers de persones durant segles fins que va ser desplaçada per la patata, avui omnipresent
És un paratge tranquil que ens permet descobrir els ocells propis d’aquests indrets: els acolorits oriols, la cuereta torrentera, els picots verds o les merles. Fins i tot podríem escoltar i veure volant per damunt nostre algun exemplar de miloca o aligot comú.
Per protegir els marges de la llera de l’erosió de les avingudes, s’han fixat unes murs de filat plens de pedres. Els veureu amagats sota la vegetació.