Introducción
La vegetació dominant al nostre voltant és la pineda de pi blanc, la més afavorida en el moment de l’abandonament de les vinyes, pel seu ràpid creixement i fàcil adaptació a terrenys amb escassetat d’aigua i forta insolació. També comencem a trobar aquí i allà alguns exemplars de roure valencià o de fulla petita, espècie arbòria que si no torna a patir incendis o la intervenció de l’home, tornarà a regnar en aquestes muntanyes. Al sotabosc trobem altres espècies com ara el càdec, el bruc d’hivern i el romaní.
Són típiques del roure valencià, també anomenat galer, les gales, agalles o cecidis (foto), boles de la grandària d’una nou, de color marró i amb unes punxes formant una corona i d’interior esponjós. Aquestes boles es produeixen com a reacció de l’arbre a la picadura d’una petita vespa de la família dels cinípids en els brots joves per fer la posta, i, en fer la reacció, els ous queden protegits dins la gala. Si obrim la gala pel mig, en alguns casos, podrem veure la petita vespa a l’interior. Les gales tradicionalment s'han usat per extreure'n tanins per a l'adob de pells.