Introducción
En aquest tram del recorregut, amb matollar sota la pineda, trobem les dues espècies de cistàcies més comunes a la serralada del litoral: l’estepa blanca (foto principal- Cistus albidus) i estepa negra (foto 2-Cistus monspeliensis) .
Les cistàcies es caracteritzen per un fruit en forma de càpsula que s’obre en cinc valves i fulles simples oposades, amb una flor de cinc pètals que pot ser blanca o rosada.
L’estepa negra fa la flor blanca, l’estepa blanca la flor rosa i l’estepa borrera, de fulles més arrodonides i petites, també de flor blanca.
Les estepes estan molt ben adaptades al clima mediterrani. Aquests vistosos arbustos quan estan en flor tenen una forta relació amb els incendis que afecten sovint els ecosistemes mediterranis. A diferència de moltes altres espècies que poden rebrotar després del foc, les estepes el que fan és produir un immens nombre de llavors que es queden al sòl fent el que s'anomena un banc de llavors. Aquestes llavors suporten les altes temperatures del foc i no només això, sinó que després d'ell germinen per tornar a ocupar l'espai. Aquesta increïble estratègia pot semblar un superpoder, però realment moltes altres espècies també tenen aquesta adaptació.
