Introducción
Som al límit de ponent de l'espai Natural de les Guilleries-Savassona. Caminem per aquesta petita serralada al llindar on s'enceta el massís de les Guilleries i acaba la Plana de Vic. L'ambient solell i més sec és aprofitat per l'alzinar de muntanya.
La inversió tèrmica que dèiem abans, fa possible que trobem alzinars per sobre dels boscos de roure.
Us heu fixat en el fet que les alzines tenen més d'un peu (foto).
Fins a mitjans del S. XX encara s'aprofitava l'alzina per fer carbó.
Les alzines es tallaven per forçar el seu rebrot tal com es pot veure a la fotografia. Quan assolien la mida adient (6-8 cm de diàmetre) es tallava i es feien les piles o carboneres. Aquestes piles es tapaven amb terra per evitar l'aire i s'encenien afegint brases pel forat de dalt la pila. La combustió amb poc oxigen era lenta i de baix a dalt. Per dirigir la combustió s'obrien petits forats a diferents llocs de la coberta de terra i així aconseguir una cuita homogènia. Quan es creia que ja estava, passades dues o tres setmanes, s'ofegava tapant tots els forats.
Les piles es feien a clarianes dins el bosc, nomenades places carboneres. Les detectarem perquè el terra, encara avui dia, és fosc.