Rutes al Baix Llobregat
Ficha

Introducción

Els forns de guix estaven destinats a l'obtenció d'aquest material mitjançant la combustió a baixa temperatura de la pedra de guix de la zona, que s'extreia d'alguna pedrera o mina propera al forn. 

Normalment, estaven excavats i construïts en un terreny en pendent, de manera que la càrrega es feia per la part superior (prop del lloc d'extracció de la pedra) i el foc per la inferior. 

A baix, es deixava una cambra per a fer-hi el foc. La cocció és d'un parell de dies i la temperatura arriba a uns 200 °C, en ambdós casos, molt inferior a una fornada de calç. (pot ser per què el material a coure, és de menor dimensions i més tou). El combustible, eren les feixines de llenya que s'arreplegaven del sotabosc i que havien d'estar cremant al llarg de tot el temps de cocció. 
 
Un cop cuit, la pedra s'havia de moldre. Del molí, passava pel garbell, la tremuja i es posava en sacs que es comercialitzaven. 

La calç tenia més aplicacions que el guix, però el guix és un dels lligants més antics que s'han utilitzat i també s'ha emprat per esmenar el camp o per revestiments interiors de les cases, com aïllant tèrmic. 

Imágenes