Introducción
L'esparreguera boscana és una planta que es troba àmpliament distribuïda per tota la conca mediterrània. Es tracta d'una planta perenne que creix espontàniament als camins en terrenys secs i assolellats.
Els espàrrecs nous o brots d'aquesta planta són rics en asparagina. Han estat utilitzats com a aliment i amb finalitats medicinals des de temps antics, gràcies al seu sabor delicat i les seves propietats diürètiques. Inclús es troba una recepta per cuinar espàrrecs al llibre més antic de receptes conegut, el "De re coquinaria, Llibre III d'Apicius". Aquesta planta va ser cultivada pels antics egipcis, grecs i romans.
Es creu que els egipcis ja coneixien aquesta planta, i se sospita que van ser els romans els qui la van introduir a la península Ibèrica.
Els brots nous d'aquesta planta, coneguts com a turions, són deliciosos quan les seves fulles i espines encara són tendres. Tot i que tenen una lleugera amargor, se solen rostir o utilitzar en truita, segons la gastronomia de la zona.
Els espàrrecs són baixos en calories, no contenen greix ni colesterol, i tenen un contingut molt baix de sal. A més, són una font rica en àcid fòlic, potassi i fibra natural.
A més de ser utilitzats com a aliment, els rizomes i les arrels tenen aplicacions en el tractament d'infeccions urinàries i de càlculs renals i vesicals.