Introducción
Entreu al camp de la nostra esquerra uns 100 m i trobareu la barraca.
A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies).
Quan el pagès havia d'anar al camp, feia jornades completes de sol a sol. Necessitava un lloc on guardar les eines, el menjar o, tanmateix, per aixoplugar-se de la pluja, del sol, fent una becaina o per quedar-se a dormir si calia. Solien ser barraques llunyanes de casa, prop les vinyes, dels forns de calç o en zones de pastura del ramat.
Vigents fins al segle XIX fins a l'arribada de la fil·loxera, cap a inicis del segle XX, a molt estirar, es van anar deixant. La plaga i el canvi d'activitat agrícola van anar afavorint l'abandó del camp i en conseqüència l'ús de les barraques. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials.
Si entreu als camps de la vostra dreta, trobareu la barraca en bon estat de conservació, de planta circular, aèria, amb una llinda plana formant la porta i amb dos paravents laterals amb banc adossat. Al seu interior hi ha uns cocons: forat o armari fondo, arran de terra, emprat per desar estris.
Al costat del camí hi resta algun marge de pedra. La resta de marges queden amagats pels arbusts. Servien per fer les feixes o terrasses estretes on es plantava la vinya.