Introducción
Situat dins del conglomerat muntanyós de Sant Llorenç del Munt, Mura és part de les Valls del Montcau, un entorn que sempre ha estat marcat per l'abundància de vegetació i fauna, creant una imatge de vila profundament connectada amb la terra. Avui en dia, molts dels camps i vinyes romanen abandonats, però la localitat manté l'encant d'una edat mitjana esplendorosa, manifesta al seu nucli antic amb cases de pedra i l'església romànica de Sant Martí. L'entorn natural ofereix paisatges sorprenents a la primavera, com la Gorja del Pare.
Mura, tot i ser mencionada ja al segle X, mai ha estat una població gran. De fet, les 32 cases registrades el 1365 es van reduir a la meitat al segle XVI, tot iniciant un creixement gradual però constant de la població.
La viticultura va ser una de les activitats econòmiques més rendibles a Mura fins al segle XIX, moment en què la fil·loxera va forçar el canvi cap a la producció de carbó vegetal, calç i tèxtil.
Quan el 1962 va tancar la fàbrica de filats, molts habitants van deixar el poble. No obstant això, dotze anys després, la creació del parc natural va impulsar la transformació de Mura en un destí turístic, especialment amb l'arribada de nombroses segones residències durant la darrera part del segle XX.
Dins del seu terme municipal a l’interior del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és possible descobrir les coves de Mura (una cavitat amb una sola galeria de 200 metres de profunditat, descoberta per un pagès al segle XIX), trobar les múltiples fonts del municipi (com la Mascarosa, la Noguera o el Foradot), passejar pel costat de la riera de Nespres o descobrir alguns dels molins i masies més fascinants de Mura.